Bacallà negre: 8 filets de Bacallà Negre (uns 170 grams cadascun) sense pell | 6 culleres de salsa de soja |3 culleresde sucre. Cebes vermelles rostides: 170 grams de bacó en forma de daus | 3 cebes vermelles grans, pelades i partides en dues, tallades en rodanxes fines | 3⁄4 tassa de vi blanc sec o vermuth | 2 culleres de salsa de soja | 2 culleres de fullesde farigola, tallades gruixuda | 1 1⁄2 cullera de sucre bru | 3 culleres de vinagre de vi negre. Crosta: 3⁄4 tassa de panko (molles de pa japonès): molles de pa fresc | 1⁄4 tassa de julivert, picat | 1 cullera de fulles de farigola,tallat | 3culleres de mantega fosa Lleveu les espines que poguessin romandre en els filets.
Barregeu la salsa de soja i sucre en una bossa de plàstic i afegiu-hi els filets. Tanqueu la bossa de plàstic i removeu acuradament la bossa per repartir el marinat. Col•loqueu-ho tot plegat en el frigorífic un mínim de 4 hores i un màxim de 24 h. Per rostir les cebes vermelles, fregiu el bacó en una paella fins que estigui cruixent. Retireu-ne la meitat del greix. Afegiu les cebes vermelles a la paella amb el vi blanc, la salsa de soja, la farigola, el sucre bru i el vinagre. Coeu a foc mitjà, removent de tant en tant, fins que s’absorbeixi tot el brou i les cebes estiguin tendres, aproximadament uns 15 minuts. Col•loqueu-ho al frigorífic fins que els filets estiguin llestos per coure. Barregeu el panko o les molles de pa amb el julivert, la farigola,i la mantega fosa en un bol. Quan estigui llest, preescalfeu el forn a 180 C°. Torneu a escalfar les cebes a la paella i col•loqueu-les en una safata per a forn. Traieu els filets del marinat i col•loqueu-los damunt de les cebes, el costat pelat cap avall. Poseu a cada filet una capa uniforme de la mescla de “crosta” amb un pinzell de cuina o amb la punta dels dits. Enforneu-ho durant entre 24 i 30 minuts, fins que els filets estiguin llestos. A continuació, gratineu-ho fins que les molles de pa estiguin daurades i agafin un color marronós. Serviu-ho immediatament amb puré de carabassa, carabassa d’hivern rostida o col d’hivern.
