Els responsables de la pesquera d’Alaska prohibeixen pescar massa lluny de la costa, en zones en les quals podrien ser capturats de manera accidental massa salmons que es dirigeixen a altres rius, i massa a prop de la costa, en zones en les quals hi ha grans concentracions de salmons i són, per tant, excessivament vulnerables. La gestió dels recursos pesquers d’Alaska s’adapta a les circumstàncies de cada temporada de pesca i del dia a dia, i els responsables d’aquesta gestió poden permetre o prohibir la pesca en determinades aigües en funció del comportament dels salmons, el nivell de l’aigua i altres circumstàncies.

És l’organisme que estableix la política, normativa i sistema d’adjudicació de l’explotació pesquera, i el departament de caça i pesca del govern d’Alaska (Department of Fish and Game, ADFG) realitza recerques biològiques i executa les decisions de l’ABF (Alaska Board of Fisheries). L’objectiu fonamental és aplicar una política d’explotació pesquera que es coneix com de “taxa fixa de no captura” (fixed escapement). Això significa que la gestió té com a principal objectiu assegurar que un nombre suficient de salmons que han aconseguit la maduresa per fresar evitin ser capturats en l’oceà per la flota pesquera i aconsegueixin fresar en els rius, de manera que les poblacions de salmó es mantinguin en una grandària que garanteixin la seva supervivència a llarg termini. Es pretén, així, mantenir tots els anys les xifres objectiu de fresa per a totes les poblacions de cadascuna de les espècies.

L’abundància d’aquestes espècies de depredadors i carronyers que depenen del salmó és un testimoniatge viu de l’èxit de la política de gestió dels recursos pesquers de salmó a Alaska. El salmó d’Alaska és una part important i integral de l’ecosistema natural en què viuen les esmentades espècies. A diferència del que passa en altres parts del món, les poblacions de salmó d’Alaska no estan amenaçades o en perill d’extinció.